Escollir el sistema de tractament de l’aigua és una de les decisions més importants a l’hora d’instal·lar o renovar una piscina. Tant les piscines de clor com les de sal mantenen l’aigua desinfectada, però ho fan de manera diferent i requereixen un manteniment específic. Un sistema ben resolt ha de garantir una desinfecció constant, una aigua transparent i uns nivells químics estables durant tota la temporada de bany.

A la ferreteria és habitual trobar propietaris que creuen que una piscina de sal no porta clor o que pensen que pràcticament no necessita manteniment. També són freqüents els problemes derivats d’un mal ajust dels equips, d’un control insuficient del pH o de la utilització de materials poc adequats per a instal·lacions amb aigua salina. Conèixer com funciona cada sistema ajuda a escollir l’opció més adequada i evita avaries, consums innecessaris i problemes de qualitat de l’aigua.

Com funciona una piscina de clor

En una piscina de clor, el desinfectant s’afegeix directament a l’aigua. Es pot presentar en pastilles, granulat, líquid o mitjançant un sistema de dosificació automàtica, però l’objectiu sempre és el mateix: mantenir una concentració suficient de clor lliure per eliminar bacteris, virus, fongs i algues.

El clor actua com a agent oxidant. Destrueix la matèria orgànica, evita la proliferació de microorganismes i manté l’aigua apta per al bany sempre que els paràmetres químics es mantinguin dins dels valors recomanats.

En piscines particulars és habitual mantenir un nivell de clor lliure d’entre 1 i 3 ppm (mg/l), mentre que el pH s’ha de situar entre 7,2 i 7,6 perquè el desinfectant conservi tota la seva eficàcia. Si el pH supera aquests valors, el clor perd capacitat de desinfecció i caldrà afegir una quantitat més gran de producte per obtenir el mateix resultat.

Com funciona una piscina de sal

Una piscina de sal no elimina l’ús de clor. La diferència és que aquest no s’afegeix directament, sinó que es genera dins de la mateixa instal·lació mitjançant un equip anomenat clorador salí.

L’aigua conté una concentració relativament baixa de sal, normalment entre 4 i 6 grams per litre, molt inferior a la de l’aigua del mar, que se situa al voltant dels 35 grams per litre. Quan l’aigua travessa la cèl·lula electrolítica del clorador, el corrent elèctric transforma una part d’aquesta sal en clor actiu, que desinfecta l’aigua. Posteriorment, aquest clor torna a convertir-se en sal, repetint contínuament el cicle.

Gràcies a aquest procés, el nivell de desinfectant es manté molt més estable que quan el clor s’afegeix manualment.

Principals diferències entre tots dos sistemes

Tot i que l’objectiu és exactament el mateix, hi ha diferències importants en el funcionament diari, el manteniment i el cost de cada instal·lació.

Producció del desinfectant

La diferència principal és la manera d’obtenir el clor.

En una piscina tradicional, el propietari incorpora el producte químic quan és necessari.

En una piscina de sal, el clorador produeix automàticament la quantitat necessària mentre funciona el sistema de filtració.

Aquesta producció contínua redueix les variacions brusques en la concentració de clor i millora l’estabilitat de l’aigua.

Sensació durant el bany

Molts usuaris perceben una sensació de bany més confortable a les piscines de sal.

La menor presència de cloramines —els compostos responsables de la forta olor de clor— fa que l’aigua sigui menys agressiva per als ulls i la pell quan el sistema està correctament regulat.

Tot i això, una piscina de sal mal ajustada també pot provocar irritacions si el pH no es controla adequadament o si la producció de clor és insuficient.

Manteniment diari

Les piscines de clor requereixen revisar amb més freqüència la concentració del desinfectant i reposar producte quan sigui necessari.

En canvi, una piscina equipada amb un clorador salí automatitza bona part d’aquesta feina, tot i que continua sent necessari controlar:

- El pH.

- La concentració de sal.

- L’estat de la cèl·lula electrolítica.

- El funcionament del sistema de filtració.

No és correcte pensar que una piscina de sal funciona sola durant tota la temporada.

Cost inicial

El sistema de cloració salina suposa una inversió inicial més elevada.

A més de l’equip de filtració habitual, incorpora:

- Clorador salí.

- Cèl·lula electrolítica.

- En molts casos, regulador automàtic de pH.

- Quadre electrònic de control.

El cost inicial pot ser diverses vegades superior al d’una instal·lació convencional de clor.

Cost de funcionament

A mitjà i llarg termini, la diferència econòmica acostuma a reduir-se.

El consum de sal és baix, ja que només cal reposar la que es perd durant els rentats del filtre, les esquitxades o la renovació parcial de l’aigua.

En canvi, les piscines de clor requereixen comprar periòdicament pastilles, granulat o clor líquid.

També cal tenir en compte el consum elèctric del clorador, tot i que habitualment representa una part reduïda del cost anual.

Materials compatibles amb cada sistema

La sal accelera els processos de corrosió en determinats metalls.

Per aquest motiu, les piscines de sal s’han d’instal·lar utilitzant materials resistents als ambients salins.

Els més habituals són:

- Acer inoxidable AISI 316.

- PVC de pressió.

- Polietilè.

- Polipropilè.

- Titani a la cèl·lula del clorador.

- Plàstics tècnics resistents a la radiació ultraviolada.

Els acers galvanitzats, alguns ferratges de baixa qualitat i determinats components metàl·lics poden deteriorar-se més ràpidament si no estan preparats per a aquest tipus d’instal·lació.

A les zones costaneres aquest efecte es pot accentuar a causa del salnitre ambiental.

Qualitat de l’aigua

Quan tots dos sistemes estan correctament mantinguts, la qualitat de l’aigua és pràcticament equivalent des del punt de vista sanitari.

La diferència acostuma a trobar-se en l’estabilitat dels paràmetres.

La producció contínua del clorador manté una concentració més uniforme de desinfectant i redueix les oscil·lacions que apareixen quan el clor s’incorpora manualment cada pocs dies.

Això ajuda a evitar episodis d’aigua tèrbola, proliferació d’algues o pèrdues temporals de capacitat desinfectant.

Consum d’aigua

El tipus de desinfecció pràcticament no influeix en el consum d’aigua.

Les renovacions d’aigua depenen principalment de:

- Els rentats del filtre.

- L’evaporació.

- Les esquitxades.

- La pluja.

- La neteja del vas de la piscina.

En tots dos sistemes convé evitar els buidatges complets innecessaris, ja que un manteniment correcte permet conservar l’aigua durant diverses temporades.

Què passa si el manteniment és incorrecte

Els problemes més habituals no solen deure’s al sistema escollit, sinó a un manteniment insuficient.

En piscines de clor poden aparèixer:

- Excés de clor.

- Formació elevada de cloramines.

- Irritació ocular.

- Olor intensa.

- Aigua verda per manca de desinfecció.

En piscines de sal són freqüents:

- Cèl·lules cobertes de calç.

- Producció insuficient de clor.

- Concentració baixa de sal.

- Avaries electròniques.

- Corrosió de components incompatibles.

En tots dos casos, un pH fora de l’interval recomanat redueix de manera notable l’eficàcia del tractament.

Com escollir entre una piscina de sal i una de clor

No existeix un sistema millor per a totes les situacions.

L’elecció depèn del pressupost disponible, del temps que es pugui dedicar al manteniment i de l’ús previst de la piscina.

Una piscina de clor acostuma a ser adequada quan:

- Es busca una inversió inicial reduïda.

- L’ús és estacional o poc freqüent.

- Es prefereix un sistema senzill i fàcil de reparar.

- El manteniment es pot fer manualment.

Una piscina de sal acostuma a ser una bona opció quan:

- La piscina s’utilitza amb freqüència.

- Es vol automatitzar part del manteniment.

- Es busca una major estabilitat en la desinfecció.

- S’accepta una inversió inicial més elevada per reduir el consum de productes químics durant els anys següents.

Manteniment recomanat

Independentment del sistema escollit, hi ha una sèrie d’operacions que convé fer periòdicament.

Cada setmana és recomanable comprovar el pH i el nivell de desinfectant, retirar fulles i brutícia superficial, netejar els cistells de l’skimmer i verificar que la bomba i el filtre funcionen correctament.

Cada dues o tres setmanes cal revisar l’estat del filtre i fer un rentat quan la pressió augmenti respecte al valor habitual de funcionament.

A les piscines de sal també convé inspeccionar la cèl·lula electrolítica per comprovar que no hi hagi incrustacions de calç. Si apareixen dipòsits, s’han d’eliminar seguint les instruccions del fabricant i utilitzant únicament els productes recomanats per evitar danyar els elèctrodes.

En acabar la temporada és aconsellable revisar juntes, vàlvules, connexions hidràuliques i equips elèctrics. Detectar petites fuites, folgances o corrosió superficial a temps evita avaries molt més costoses durant la campanya següent.

Quin sistema és més recomanable?

Una piscina de clor continua sent una solució eficaç, econòmica i senzilla per a la majoria d’instal·lacions domèstiques. El seu funcionament està àmpliament provat i permet mantenir una excel·lent qualitat de l’aigua sempre que es controlin regularment el pH i la concentració de clor.

La piscina de sal ofereix un nivell més alt d’automatització i una desinfecció més constant. Tot i que requereix una inversió inicial superior i equips específics, pot reduir la feina de manteniment diari i proporcionar una experiència de bany més confortable quan la instal·lació està correctament dimensionada i ajustada.

La decisió s’ha de prendre valorant el cost inicial, el manteniment previst, la freqüència d’ús i els materials de la instal·lació. Cap sistema elimina la necessitat de controlar l’aigua ni substitueix les tasques habituals de neteja i revisió.

A la teva botiga OPTIMUS de confiança t’ajudaran a escollir el sistema de tractament de l’aigua que millor s’adapti a la teva piscina i t’assessoraran sobre els productes i equips més adequats per mantenir-la en les millors condicions durant tota la temporada.